Dels fotògrafs que van exposar els companys a classe en va haver un que em va agradar molt, Herbert Hoffmann de qui van parlar-ne la Sofia i el Nicola.
Em va agradar perquè ens mostra els cossos de persones grans tot tatuats, molt orgullosos de poder mostrar-se com són, ja que en la època de la seva joventut els tatuatges es veien de "gent marginal".
Les seves fotografies em transmeten molt, veig en la mirada dels fotografiats molt vida viscuda, patiment del passat que ara els ha aportat llibertat i en ells una mirada jove en cossos de gent gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada