La publicitat

els últims dies a classe hem estat treballant la publicitat: vam veure un reportatge on ens explicaven tot allò que hi ha darrere del que veiem on explicava com ho fan els publicistes per tal de captar l'atenció d'aquells als que els hi interessa vendre un producte.

Després d'haver après els diferents termes vam fer el brífing d'un anunci de publicitat, que tot i que normalment es fa abans de crear l'anunci nosaltres el vam fer posteriorment a mesura que l'anàvem ''analitzant''.
Anunci que vam veure a classe, de Puntomatic: http://www.youtube.com/watch?v=Wn7-3Dy5AbI

El còmic

A classe hem tractat el còmic i tota la seva història, també els diferents tipus que hi ha i  amés hem fet un glossari entre tota la classe amb la definició  de paraules que formen part d'una terminologia especifica i altres temes relacionats amb aquest. Jo vaig decidir parlar sobre els tipus de pla:

Gran pla general (GPG): mostra un paisatge, el subjecte no té rellevància, surt molt petit o no es veu.

Pla general (PG): mostra un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Fins i tot pot arribar a ocupar un terç del pla.

Pla de conjunt (PC): capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.

Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus.

Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls.

Pla mitjà (PM): Es veu, en el cas de ser una persona, fins la cintura.

Pla mig (PM): apareix la figura humana tallada a l'altura de la cintura.

Pla mig curt (PMC): apareix la figura humana tallada a l'altura del pit.

Primer pla (PP): capta el rostre d'una persona.

Primeríssim primer pla (PPP): mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.

Pla de detall (PD): mostra un objecte o una petita part del cos humà (un ull, un nas, una orella...).

Minuts LUMIÈRE

Aquests minuts són dela Sílvia, de la Georgina i meus.

Elo no sé que li passa a la meva càmera però grava malament, no em vaig donar compte fins que vam obrir els minuts Lumière al ordinador, i no ho he pogut repetir. Si prefereixes te'ls puc enviar, quan s'obren com a projecte al moviemaker es veuen bé però al tornar a reproduir-los es segueixen veient malament.

Video-art: La nostra imatge forma la nostra identitat

http://youtu.be/FqphZIPt6uk

Tenint en compte que la imatge corporal forma part de la nostra identitat volia fer una crítica de la societat actual que deixant-se endur per els “establerts cànons de bellesa’’ lluita per aconseguir un imatge idealitzada (aquella que vol  tenir) provocant així la pèrdua d'identitat; es com sortir al carrer amb màscares que ens oculten, deixant així de ser qui som i convertint-nos en persones anònimes.


Un dels motius per els que he triat aquest tema és perquè com ja es veu en el treball anterior (el dels fotomuntatges) m'agrada jugar amb la imatge i distorsionar-la, aportant una realitat diferent. Podria haver fet el mateix treball gravant a algú altre, algun amic o amiga, però vaig preferir fer-ho jo mateixa per a que fos encara més personal.


La metodologia que he fet servir és el vídeo: vaig fer diferents preses i després les he ajuntat aprofitant moments similars per formar un sol vídeo que sembli d'una sola presa.
Per mala sort després d'haver fet tot el vídeo, editar-lo i acabar-lo vaig descobrir que hi havia alguns problemes a l'hora de reproduir-lo (no impedeixen fer entendre el missatge) i tot i revisar les diferents preses totes estaven ''danyades''.


Aquest treball m'ha aportat bastanta satisfacció a nivell personal per haver pogut transmetre als altres alló que penso i amés haver-ho pogut fer d'una manera que m'agrada, gaudint i a l'hora treballant.

2. Cartell: SANT JORDI 2012

fent aquest cartell he volgut mostrar 2 mons molt diferent:

- un món representant allò que és correcte : el drac és molt gran, fa por, llença flames i atemoritza al poble i el cavaller és molt valent i lluita contra el drac per salvar a la princesa de qui està enamorat.

- en el segon món mostro una ''història'' alternativa, diferent, no com la que expliquen els contes: el drac que a la història es quasi el protagonista no hi és, el cavaller no actua com a tal, sol es preocupa per ell mateix sense donar-se compte de que ha fracassat i tampoc es preocupa per la princesa que per culpa del ''desamor'' ha preferit acabar amb la seva vida, li cau la corona, perd la seva posició de poder en la jerarquia social i mor com la resta de mortals.

1. Fotomuntatge

Per fer aquest fotomuntatge vaig decidir jugar amb la simetria de la meva cara. Quan vaig començar a retocar la imatge per tal d'eliminar la línia que dividia les dues matitat i donar-hi més realisme vaig començar a obtenir un resultat similar al de Daniel Lee, l'artista que transformava les cares basant-se en l'horòscop xinès. 
Per fer el fotomuntatge em vaig fer una foto des de davant i la vaig dividir en dues, una amb cada meitat. Després vaig obrir les imatges amb un programa de retoc i jugant amb les diferents angulacions vaig anar transformant la realitat.
Amb el Picasa, un programa també de retoc, vaig eliminar les línies que ajuntaven les fotos i vaig recrear i transformar algunes parts com el nas i els llavis per adaptar-los a la nova forma.

Després d'haver jugat amb la simetria em vaig ''animar'' i vaig decidir fer-ne algun amb tres imatges, totes del meu rostre.

Estic contenta amb el resultat que he obtingut, s'aproxima molt al que volia mostrar, m'ha agradat jugar a transformar la meva cara i veure'm de diferents maneres. Tot i que sé que podria ser molt millor ha estat una bona manera de començar a fer fotomuntatges i m'ha fet passar una molt bona estona, molt entretinguda i sobretot sorprenent, com pot canviar una mateixa cara amb un petit canvi simètric.

Sortida: ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA

El passat dia 2 de febrer vam anar a l'arxiu històric de Tarragona on ens van explicar la funció de l'arxiu i ens van ensenyar daguerrotips, plaques de vidre, fotografies estereoscòpiques,... i també ens van explicar els diferents suports fotogràfics  i la manera de restaurar-los i conservar-los en bon estat.

6.2 Herbert Hoffmann

Dels fotògrafs que van exposar els companys a classe en va haver un que em va agradar molt, Herbert Hoffmann de qui van parlar-ne la Sofia i el Nicola.

Em va agradar perquè ens mostra els cossos de persones grans tot tatuats, molt orgullosos de poder mostrar-se com són, ja que en la època de la seva joventut els tatuatges es veien de "gent marginal".

Les seves fotografies em transmeten molt, veig en la mirada dels fotografiats molt vida viscuda, patiment del passat que ara els ha aportat llibertat i en ells una mirada jove en cossos de gent gran.

Carnaval: ZOMBIS

5. Gèneres fotogràfics

- REPORTATGE

Garry Winogrand. Untitled from Women are Beautiful. 1968.

Lectura objectiva: En aquesta imatge es veu a una noia al mig de la carretera, coincidint amb el centre del punt de fuga i amb el centre geomètric de la imatge. Per fer aquesta fotografia la velocitat d'obturació podria ser normal, 1/125, i l'obertura del diafragma una mica tancada, F4 per exemple, ja que el fons es veu una mica desenfocat, aportant més profunditat de camp. 

Si fem relació al personatge principal es veu un pla mitjà, però també podria ser un pla general, perquè mostra un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Em sembla que és un pla descriptiu des d'un punt de vista frontal.

La imatge compleix la llei dels terços: la noia es troba al centre de la imatge, deixant un marge a cada costat, i la línia d'horitzó es troba al primer eix horitzontal. 

Les dues línies de la carretera surten des de cada cantonada fins al centre de la imatge, tapat per la noia, formant dues diagonals. És en blanc i negre, i la il·luminació es natural, al carrer d'una ciutat de dia,es veu clarament tota la fotografia.

Lectura subjectiva: Aquesta instantània em transmet alegria; la noia ,que és el motiu principal, surt somrient però mirant cap abaix, com si li ves vergonya que la fotografiessin. Les dues diagonals del terra aporten molta sensació de dinamisme i profunditat a la imatge. 

- RETRAT/AUTORETRAT

Helmut Newton. Two pairs of legs

Lectura objectiva: Al centre de la imatge es veuen les cames de dues noies fins a sobre dels malucs i , desenfocat, un noi de cintura cap amunt i el conjunt d'una sala.

Al tenir aquest format ''cuadrat'' podria ser una càmera de 6x8, amb una velocitat de, per exemple, 1/125 i una obertura del diafragma una mica petita, F4. Si parlem de la profunditat de camp cal dir que les cames de les noies es veuen molt clarament, mentre que la resta de la imatge, inclós el noi, estan una mica desenfocats.

La imatge en general crec que correspon a un pla conjunt ja que capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció, pla descriptiu. La angulació és molt contrapicada. Les cames de les dues noies es poden relacionar amb la llei dels terços ja que cadascunes ocupen un dels eixos verticals, amés destaquen molt les dues línies quasi paral·leles que formen i que es tallen en angle recte amb les línies del mirall, del terra i del sostre.

Imatge en blanc i negre amb llum artificial, contrastada, que mostra clarament la imatge i fa destacar i brillar les cames.
Lectura subjectiva: les noies es veuen solament de cintura cap avall, llegueres de roba, molt arreglades, en un  ambient luxós i sota la pressió de la mirada de l'home, això em transmet desconfiança i, a part, com si se les volgués mostrar com un ''objecte sexual'', amés estan agafades de la mà, com si tinguessin por d'alguna cosa, potser de el que s'està mostrant a la pantalla. Aquesta sensació de desconfiança i desconcert augmenta amb el blanc i negre i l'angle de visió de la càmera una mica tort i molt contrapicat que aporta sensació de poder sobre el senyor.

- PAISATGE

Frank Gohlke

Lectura Objectiva: En aquesta fotografia es veu un paisatge nocturn d'una nit de tempesta.

Per fer aquesta fotografia s'ha utilitzat el diafragma tancat, F12 i té molta profunditat de camp, tot està enfocat com amb un gran angular; esta feta a velocitat molt ràpida, 1/1000, ja que ha pogut captar el precís moment del raig.

És un pla general que mostra un ''escenari'' des d'un angle de visió frontal. En aquesta imatge es trenca la regla dels terços. S'hi aprecien diferents textures com el reflex a l'aigua del terra, la carretera i el cel que volen captar la nostra atenció. També destaca el punt de fuga que no coincideix amb el centre de la imatge però aporta molta sensació de dinamisme i desconcert. La imatge en blanc i negre esta feta en un ambient de mal temps amb poca llum i es veu de forma suau mentre que el raig brilla i crida més l'atenció.
Lectura subjectiva: Que la fotografia sigui en blanc i negre, durant una tempesta i amb tot el terra mullat em transmet esgarrifança, por i misteri. Amés el raig sembla que estigui caient sobre les cases, molt a prop dels cables de la llum, sembla que vagi a passar alguna cosa perillosa.

- NU 

Sally Mann

Lectura objectiva:Aquesta fotografia és un nu d'una nena petita.

Tenint en compte la poca profunditat de camp que s'hi aprecia podríem dir que l'obertura del diafragma és normal, F 5,6 per exemple, i que la velocitat d'obturació és de 1/60-1/125. L'element que més s'ha volgut destacar és la nena, per això pot ser que la fotògrafa hagi triat un fons molt neutre com aquest, tot negre, que fa ressaltar encara més a la pell blanca de la nena. Li correspon un pla americà ja que mostra la figura fins una mica per sobre de l'altura dels genolls, des d'un punt de vista frontal, li aporta naturalitat. 
Fent relació a la llei dels terços podríem dir que la petita ocupa el terç vertical central de la imatge. La composició és equilibrada i ressalten les corbes del cos, que destaca i contrasta que s'hi aprecia. 
Des del meu punt de vista sembla ser una imatge estètica, que vol mostrar la innocència dels cossos del petits.

Lectura subjectiva: Aquesta imatge em transmet tendresa, innocència (la petita no te ''tapujos'' en posar sense roba, encara no sap lo ''anormal'' que s'ha convertit mostrar-se despullat) i molta naturalitat, mostra allo que tots sabem des del cos innocent d'un nen petit. Aquesta naturalitat de les imatges de Sally Mann (nus de nenes molt petites moltes vegades) s'ha mal interpretat en alguns casos i en altres a no s'ha acceptat i  s'ha arribat a censurar en molts llocs ja que se les classifica com imatges de pornografia infantil.

- BODEGÓ/NATURA MORTA

Chema Madoz

Imatge en blanc i negre en la que es veu el  cel amb un núvol empresonat en uns gàbia d'ocell.

L'aspecte que més es vol ressaltar és el núvol de dintre de la gàbia que, molt blanc i dens que ressalta rere els barrots. Per fer aquesta fotografia es pot haver utilitzat una obertura de diafragma i una velocitat d'obturació normals, F5,6 i 1/125 per exemple, ja que al ser en un exterior la llum és natural. 

Crec que és un pla curt, PP o PD, des d'un punt de vista frontal. 

Si que es compleix la llei dels terços, la gàbia  es troba al centre geomètric de la imatge, al terç central, creant una composició equilibrada. Destaquen les línies rectes tant horitzontals com verticals de la gàbia que aporten calidesa i estabilitat.

Classificaria aquesta imatge com a crítica; critica la falta de llibertat de forma simbòlica.

Lectura Subjectiva: La intenció d'aquesta imatge crec que ha sigut mostrar la societat actual, que acaba amb la natura i intenta atrapar tot alló que ha de ser lliure. Fa una relació entre el núvol, impossible de tenir, i els ocells que acostumem a tenir tancats.

3. Control de l'exposició

Per fer aquest exercici ens hem posat la Georgina i jo a a contrallum, davant d’una finestra: 

En la primera fotografia vam seguir les indicacions del fotómetre tenint en compte la llum del fons: obertura del diafragma F 5.6 i velocitat 1/125.

En l'altre fent la medició de la llum que reflexa el motiu principal: obertura del diafragma F4 i velocitat d'obturació 1/4.

TREBALL INDIVIDUAL GÈNERES FOTOGRÀFICS: El Retrat

Prejudicis

Per fer el treball de gènere fotogràfic vaig triar el RETRAT; és el gènere que més m'agrada perquè per mi és el que més expressa.

Vaig decidir enfocar-lo cap al tema dels prejudicis, un tema que ens afecta a tots, i que determina molt la visió que tenim d'una persona.

Els hi vaig demanar a la Sílvia, la Georgina i l'Hector que m'ajudessin; em van fer de models.

A les imatges se'ls veu a ells amb la seva roba de carrer, tal i com són, i al costat ''disfressats'', fen veure que es dediquen a ser policia, metge o empresari.

Vaig tenir molt clara la idea des del començament, sabia el que volia i no vaig tenir gaires complicacions en poder-ho expressar.

Per aconsseguir l'atrezzo vaig tenir alguna petita dificultat: em va ser fàcil trobar el tratge que porta l'Hector (la Sílvia i jo vam demanar roba als pares, ells acostumen a tenir roba de mudar, i la Georgina va portar el maletín), per vestir a la Sílvia vam agafar roba del nostre armari, li vam demanar al meu germà que ens deixés alguns estris com les manilles, la pistola i la gorra, té una capsa plena de disfresses; vestir a la Georgina em va costar una mica més, no sabia on trobar roba de metge així que vaig demanar ajuda a la meva mare: ella va trucar a un amic que s´hi dedica i em va poder deixar el conjunt del quiròfan. 

6.1 Rineke Dijkstra

Rineke Dijkstra és una fotògrafa holandesa que va néixer l’any 1959 i avui en dia segueix activa.

Dijkstra es centra en fer sèries de retrats a persones en moments de canvi , de transició...

Gràcies a la seva capacitat per captar situacions molt impactants i concretes, s’involucra en les seves obres d’una manera molt directa, planeja premeditadament cadascuna de les seves sèries fotogràfiques aconseguint d’aquesta manera plasmar el precís instant que a ella li interessa.

Tracta temes diversos que tenen en comú l’objectiu de transmetre els moments de transformació emocional, i cultural i les variacions d’actitud dels fotografiats. Els seus retrats consten d’una gran profunditat psicològica que fa reflexionar l’observador.

Si parlem de les seves fotografies en l’àmbit tècnic podem dir que no consten de gaire complexitat; sol afegir llum de flash o focus a la natural, això permet que els seus retrats tinguin una il·luminació nítida, que acompanya amb un enquadrament senzill, fent ús normalment de plans sencers (narratius) i de plans mitjans curts que destaquen per la seva expressivitat. Acostuma a utilitzar fons molt senzills en els seus retrats per tal de no distreure l’atenció de la figura. El punt de vista és sempre frontal, deixant entreveure la naturalitat del moment. 

Portuguese Matadors

Són fotografies de toreros realitzades just en el moment després d’haver mort el brau, el moment existencial de la mort es reflexa en les expressions facials dels fotografiats. La tensió està reflectida en els seus rostres, però també és visible el cansament, la satisfacció i la incertesa davant el perill i la mort.

Olivier

 

La sèrie Olivier ens mostra la metamorfosi progressiva d'Olivier, un noi que va captivar l'atenció de l'artista, ja que no ha deixat de fotografiar anualment, des que als 17 anys decidís allistar en la Legió estrangera francesa. En la progressió de fotografies s'aprecia com el jove ha anat adoptant voluntàriament una identitat diferent, poc a poc en el seu rostre es pot apreciar la duresa i la fredor que ha anat adquirint amb les experiències militars.

Almerisa

Almerisa és una jove bosniana a qui va conèixer el 1994 en un centre d'asil polític als Països Baixos a la que va fotografiar cada 2 anys. Aquella nena de 6 anys que va arribar com a refugiada de l'antiga Iugoslàvia, es va convertir primer en una adolescent despreocupada de 15 anys. Més tard en una desafiant jove que poc a poc va adquirint una estètica i moral occidental. Finalment, és una mare jove que posa orgullosa amb el seu nadó en braços.

BuzzClub Liverpool

És un dels primers treballs que la artista fa amb el video, Rineke va anar a una discoteca plena de joves, un cop allà es va dirigir a alguns demanant si els agradaria anar al seu estudi per a que ella els gravés. Quan arriben al estudi es veu com els adolescents ballen "la seva" música, però aquesta vegada sense sentir-se protegits per la massa d'altres joves similars a ells. Per contra, la freda paret blanca exagera els seus moviments fins a fregar el ridícul: les noies intenten ressaltar amb “minivestits” i balls que pretenen ser sensuals, mentre que els nois adopten un posat prèviament estudiat, molt més estàtic, tractant d'emfatitzar una masculinitat i duresa d'una forma que ratlla el patetisme.

http://www.youtube.com/watch?v=XXjJXmp4ork

http://www.youtube.com/watch?v=itetjqQStzI&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=jMl4Saqb4yk&feature=related

2. Velocitat d’obturació

En aquestes dues imatges es veu la variació de la fotografia segons la velocitat d'obturació que apliquem.

En la primera s'ha utilitzat una velocitat ràpida, 1/500 i una obertura del diafragma normal, F5.6, obtenim una imatge congelada.

A la segona s'ha utilitzat una velocitat lenta, 1/15 i un diafragma una mica tancat F11, es veu el moviment que ha fet l'aigua durant la fotografia, moviment suggerit.



En aquesta fotografia s'ha utilitzat l'escombratge de fons: amb una velocitat lenta, 1/15, i una obertura del diafragma F 8.
Per aconseguir aquest efecte cal seguir l'objecte en moviment amb la càmera, quedant de forma nítida, i d'aquesta manera el fons surt borrós.



Aquesta fotografia s'ha fet amb l'objectiu zoom variable.
La seva velocitat és lenta, 1/15, movent el zoom a la vegada que s'apreta el disparador aportant així una sensació de mareig, tot desenfocat excepte el centre de la imatge, l'objecte que ens interessa ressaltar.



Aquesta fotografia s'ha fet amb la opció Bulb, que al tenir un temps d'exposició indefinit permet que es vegi el recorregut que ha fet la llum.

1. Profunditat de camp

En aquesta fotografia es veu uns bancs a diferents distàncies de la càmera i la Georgina a una distancia mitja.  

A la primera imatge només surt enfocada la Georgina al haver obert el diafragma (F4), es produeix un enfocament selectiu.

A la segona imatge, al tancar el diafragma (F11), la profunditat de camp és més gran i tant els elements propers com els llunyans apareixen enfocats.

En aquestes fotografies vam apropar la càmara tant com ens va permetre a la valla, tenint en compte a l'Hèctor com a element de profunditat.

En la primera imatge el diafragma està molt obert i, per tant, surt la valla enfocada (enfocament selectiu). 

A la segona imatge el diafragma està tancat (f11, f16) i modificant a la vegada la velocitat d'obturació (velocitat lenta, per ex: 1/2, 1/4..) obtenim un enfocament en el subjecte més llunyà a la valla. Tenint en compte que el nostre motiu principal és molt aprop la profunditat de camp sempre serà reduïda.