divendres, 27 de gener del 2012

6.1 Rineke Dijkstra

Rineke Dijkstra és una fotògrafa holandesa que va néixer l’any 1959 i avui en dia segueix activa.
Dijkstra es centra en fer sèries de retrats a persones en moments de canvi , de transició...
Gràcies a la seva capacitat per captar situacions molt impactants i concretes, s’involucra en les seves obres d’una manera molt directa, planeja premeditadament cadascuna de les seves sèries fotogràfiques aconseguint d’aquesta manera plasmar el precís instant que a ella li interessa.
Tracta temes diversos que tenen en comú l’objectiu de transmetre els moments de transformació emocional, i cultural i les variacions d’actitud dels fotografiats. Els seus retrats consten d’una gran profunditat psicològica que fa reflexionar l’observador.
Si parlem de les seves fotografies en l’àmbit tècnic podem dir que no consten de gaire complexitat; sol afegir llum de flash o focus a la natural, això permet que els seus retrats tinguin una il·luminació nítida, que acompanya amb un enquadrament senzill, fent ús normalment de plans sencers (narratius) i de plans mitjans curts que destaquen per la seva expressivitat. Acostuma a utilitzar fons molt senzills en els seus retrats per tal de no distreure l’atenció de la figura. El punt de vista és sempre frontal, deixant entreveure la naturalitat del moment. 

Portuguese Matadors
Rineke DijkstraRineke Dijkstra
Són fotografies de toreros realitzades just en el moment després d’haver mort el brau, el moment existencial de la mort es reflexa en les expressions facials dels fotografiats. La tensió està reflectida en els seus rostres, però també és visible el cansament, la satisfacció i la incertesa davant el perill i la mort.

Olivier

 
La sèrie Olivier ens mostra la metamorfosi progressiva d'Olivierun noi que va captivar l'atenció de l'artistaja que no ha deixat de fotografiar anualment, des que als 17 anys decidís allistar en la Legió estrangera francesaEn la progressió de fotografies s'aprecia com el jove ha anat adoptant voluntàriament una identitat diferent, poc a poc en el seu rostre es pot apreciar la duresa i la fredor que ha anat adquirint amb les experiències militars.

Almerisa
Almerisa és una jove bosniana a qui va conèixer el 1994 en un centre d'asil polític als Països Baixos a la que va fotografiar cada 2 anys. Aquella nena de 6 anys que va arribar com a refugiada de l'antiga Iugoslàvia, es va convertir primer en una adolescent despreocupada de 15 anys. Més tard en una desafiant jove que poc a poc va adquirint una estètica i moral occidental. Finalment, és una mare jove que posa orgullosa amb el seu nadó en braços.


BuzzClub Liverpool
És un dels primers treballs que la artista fa amb el video, Rineke va anar a una discoteca plena de joves, un cop allà es va dirigir a alguns demanant si els agradaria anar al seu estudi per a que ella els gravés. Quan arriben al estudi es veu com els adolescents ballen "la seva" música, però aquesta vegada sense sentir-se protegits per la massa d'altres joves similars a ells. Per contra, la freda paret blanca exagera els seus moviments fins a fregar el ridícul: les noies intenten ressaltar ambminivestits” i balls que pretenen ser sensuals, mentre que els nois adopten un posat prèviament estudiat, molt més estàtic, tractant d'emfatitzar una masculinitat i duresa d'una forma que ratlla el patetisme.

dimarts, 17 de gener del 2012

2. Velocitat d’obturació

En aquestes dues imatges es veu la variació de la fotografia segons la velocitat d'obturació que apliquem.
En la primera s'ha utilitzat una velocitat ràpida, 1/500 i una obertura del diafragma normal, F5.6, obtenim una imatge congelada.
A la segona s'ha utilitzat una velocitat lenta, 1/15 i un diafragma una mica tancat F11, es veu el moviment que ha fet l'aigua durant la fotografia, moviment suggerit.



En aquesta fotografia s'ha utilitzat l'escombratge de fons: amb una velocitat lenta, 1/15, i una obertura del diafragma F 8.
Per aconseguir aquest efecte cal seguir l'objecte en moviment amb la càmera, quedant de forma nítida, i d'aquesta manera el fons surt borrós.



Aquesta fotografia s'ha fet amb l'objectiu zoom variable.
La seva velocitat és lenta, 1/15, movent el zoom a la vegada que s'apreta el disparador aportant així una sensació de mareig, tot desenfocat excepte el centre de la imatge, l'objecte que ens interessa ressaltar.



Aquesta fotografia s'ha fet amb la opció Bulb, que al tenir un temps d'exposició indefinit permet que es vegi el recorregut que ha fet la llum.

1. Profunditat de camp

En aquesta fotografia es veu uns bancs a diferents distàncies de la càmera i la Georgina a una distancia mitja.  
A la primera imatge només surt enfocada la Georgina al haver obert el diafragma (F4), es produeix un enfocament selectiu.
A la segona imatge, al tancar el diafragma (F11), la profunditat de camp és més gran i tant els elements propers com els llunyans apareixen enfocats.
En aquestes fotografies vam apropar la càmara tant com ens va permetre a la valla, tenint en compte a l'Hèctor com a element de profunditat.
En la primera imatge el diafragma està molt obert i, per tant, surt la valla enfocada (enfocament selectiu). 
A la segona imatge el diafragma està tancat (f11, f16) i modificant a la vegada la velocitat d'obturació (velocitat lenta, per ex: 1/2, 1/4..) obtenim un enfocament en el subjecte més llunyà a la valla. Tenint en compte que el nostre motiu principal és molt aprop la profunditat de camp sempre serà reduïda. 

dimecres, 11 de gener del 2012

4. Base de dades

FOTOGRAFIES MÉS ANTIGUES
Benjamín L., el meu avi matern, va néixer al Desembre de 1905 i va ser inspector de treball. Va casar-se amb la dóna de la foto, Gràcia, a Almeria el 1940, i van tenir quatre fills (Benjamín, Julio, Jose i Marigracia). Van mudar-se a Toledo sobre el 1945, i al poc temps d’arrivar es va quedar vidu. Es va instal·lar a viure amb la seva germana Hortensia per rebre ajuda per cuidar al fills. Hortensia li va presentar a la que va ser la seva segona esposa, la meva àvia materna Rafaela Q..

Benjamín L. i Rafaela Q., els meus avis materns, es van casar al 1955 i van mudar-se a Tarragona com a viatge de lluna de mel; s’instal·laren davant de l’actual Imaginarium de la rambla, on llavors hi havia l’Hotel Europa, en el que s’hi van estar fins a trobar un pis al carrer Apodaca, llavors van tornar a Toledo a buscar els fills d’ell i la mare de la meva àvia. En aquest pis es va cel·lebrar la festa que es veu a les fotografies, el seu primer cap d’any a Tarragona. Pocs anys després van tenir tres fills, la meva mare Mar i els meus tiets Sergio i Andrés. Benjamín va morir quan els seus fills eren molt petits, ja que era 25 anys més gran que la meva àvia, que va quedar vídua molt jove i va criar sola a la meva mare i als meus tiets.
(el meu avi és l'home del conjunt més clar i la meva àvia la dóna del collar de perles, acompanyats per uns amics)
Aquesta fotografia és del dia 23 de gener de 1995, dos dies després de que jo naixes, som la meva mare i jo a l'hospital Joan XXIII de Tarragona.
Com a record d'aquell dia, la meva mare m'ha explicat que vaig naxier a les 9 del matí, després de quasi 12 hores de part.

dimarts, 10 de gener del 2012

Sortida: CATALUNYA CAIXA

El dia 21 de desembre vam anar a veure l'exposició Turisme de postal, a CatalunyaCaixa amb el grup de Cultura Audiovisual. 
Per fer la visita ens vam dividir en dos grups:  el primer ens ensenyava el funcionament d'una cambra fosca i, l'altre el procés de treball dins d'un laboratori analògic.
La Marta, l'Hector, la Sílvia, la Georgina i jo ens vam fer una foto amb la cambra fosca
 i després la vam positivar dins d'un laboratori on també vam fer fotogrames.
Al tornar cap a classe vam passar per l'estació d'autobusos de Tarragona on vam visitar el projecte ESTACIÓ CREACTIVA.