Projecte Nadala

http://www.youtube.com/watch?v=eOkD4BswsC8&feature=youtu.be

El treball de la nadala el vam fer amb l'objectiu de Felicitar el Nadal des de l’institut
i destinar-lo a la comunitat educativa en general.
Per fer-la vam poder utilitzar com a suport un arxiu digital, format vídeo o Power Point. Amés podiem crear-la a partir d’imatges fixes o en moviment i que com a màxim tingués 1 minut de durada.


La primera idea que vam tenir va ser fer el projecte mitjançant un vídeo, però després vam decidir combinar-ho amb la tècnica de l'stop-motion.

Com que la nadala havia de ser relacionada amb el centre vam fer algunes sèries a dintre de l'institut i vam demanar a alumnes i professors que ens ajudessin; els hi vam preguntar ''Què li demanes al nadal?" i amb les seves respostes vam completar la part dels desitjos. 

Algun stop-motion i el video final els vam fer a fora del centre, en aquesta última part és on mostrem el missatge que volem enviar. 

Per últim, vam acabar de finalitzar la Nadala amb un stop-motion i un vídeo fets a l'exterior del recinte, aquests pertanyen a la part final de la Nadala i és on realment s'aprecia el missatge que voliem transmetre.


Aquestes fotos les vam fer mentre preparavem allò que ens caldria per crear la nostra nadala: en unes sortim preparant les urnes i en l'altre muntant l'arbre dels desitjos no materials.

    

Luminogrames

Fotografiar sensacions

Fotografies de les sensacions de les capses dels companys

(capsa de la Marta Martorell)

En questa capsa hi havia alguna cosa enganxosa i alhora dura, que feia soroll a fulles seques al tocar-ho.

Em va recordar a quan menjo crispetes dolces, totes recobertes de sucre que s'enganxen entre els dits, i el soroll era molt semblant al que fan quan ens les mengem, cruixent.

(capsa de la Jessica Esteban)

Em vaig sorprendre moltíssim al entrar la mà a la capsa i no notar-hi res, solament un buit. Vaig sentir por, esperava trobar alguna cosa però no hi va aparèixer rés.

Per expressar aquesta sensació volia fotografiar una habitació buida, però com que no en vaig poder aconseguir cap, vaig anar a unes ruïnes, que tot hi que no és una habitació buida, el que hi ha no és rés.

Vaig decidir presentar-la en blanc i negre perquè crec que transmet millor la por i inseguretat que vaig notar.

La finestra que hi apareix al fons simbolitza la llibertat i el benestar que vaig tenir al final, al estar segura al cent per cent que allà dintre de la capsa no hi havia rés i que tot estava tranquil.

(capsa de la Klara Stephanie Throssell)

En aquesta capsa, quan hi entrava la mà, notava una espècia de teranyines que no em permetien moure la mà com jo volia, em limitaven l'espai. Al fons de la capsa hi havia sorra, molt freda, que em va espantar i em va posar la pell de gallina.

Amb aquesta imatge volia representar el moment de desconcert que vaig tenir, em sentia com atrapada perquè no podia explorar l'espai, estava delimitat i em sentia atrapada.

Vaig dubtar sobre quina de les dues imatges expressaria millor la meva sensació:

- Blanc/negre per expressar el malestar de no poder fer el que es vol, no sentir-se lliure.

- Color amb baixa saturació per expressar la lluita de voler avançar i descobrir, i amb els color freds transmetre la sensació que vaig tenir al tocar la sorra freda.

 Al posar la mà en una de les capses, plena de sorra i aigua, em va transmetre una enorme sensació de calma i benestar, igual que el que es sent quan s'està a la platja mirant l'horitzó. 

Amb l'ajuda d'una ''mirilla'' de porta vaig simular l'efecte de l'ull de peix per donar a la fotografia la sensació de que fos un lloc idílic, com un somni. 

Després amb l'ajuda d'un programa de retoc d'imatges (HDR) vaig remarcar la textura dels núvols i el mar, de manera que impressionen més que a la imatge inicial.

(capsa de l'Anabel Montoya)

En aquesta capsa hi havia unes boletes, com caniques, però fredes i toves. Quan les intentava agafar se m'escapaven de les mans. Em va recordar a quan era petita, a la banyera, jugant amb l'espuma; m'omplia les mans de les bombolles, les tancava per agafar-les i al obrir les mans no hi tenia rés. Eren molt fràgils, si les apretaves petaven i desapareixien.

Sentia impotència de voler atrapar el que no es pot.


(Elo, no he pogut possar el número de cada capsa perquè els meus peus de foto es van quedar a classe i no me'ls sé de memòria)

La meva capsa de sencacions
Nº 9

Vaig decidir incorporar a la meva capsa aquesta mena de pinzells de cuina fets de silicona perquè durant els dies que havíem de muntar la capsa vaig ajudar a la meva mare a fer un pastís, i això s'utilitza per daurar-lo amb ou. Em va sorprendre el tacte i vaig creure que seria complicat d'identificar què era.

A més vaig col·locar un dels pinzells just al forat per on s'entra la mà per ''espantar'' des del començament.

11. Percepció visual

Figures impossibles
  


Il·lusions òptiques





Imatges dobles

dónes o calavera?

cignes o elefants?

dues monges o una cara?

Tanca els ulls, Albert Einsteion o Marilyn Monroe?

10. Exercicis de fotografia. Elements de sintaxi visual

Punt d'atenció

En aquesta imatge s'ha utilitzat l'enfocament selectiu per a destacar més una part de la imatge, la senyal. El punt d'atenció no coincideix amb el centre geomètric de la imatge però si amb un dels eixos compositius de la la llei dels terços.

Punt de fuga

Es veu clarament el punt de fuga gràcies a la mida de les palmeres, que es van fent més petites a mesura que es van allunyant d'on ens trobem, a més el punt de fuga coincideix amb el centre geomètric de la imatge.

Direcció

Horitzontal/Vertical

Les escales creen unes línies horitzontals que ocupen la majoria de l'espai, transmeten juntament amb la il·luminació calidesa i estabilitat.

La persona que hi ha al centre geomètric talla les horitzontals, transmetent desconcert.

Diagonal

S'aprecia una clara diagonal formada per la cama, que transmet una sensació de moviment i inestabilitat.

Corba

Aquest pla detall ens permet veure l'impremta dactilar del dit que forma, juntament amb la pròpia forma del dit, un conjunt de línies corbes que em transmeten calidesa.

Textura

Les dues imatges comparteixen un pla detall que ens permet apreciar diversos detalls i textures de forma molt detallada, que potser no es podrien apreciar amb un pla més llunyà.

Amb l'enfocament selectiu he triat que destaquin les titaranyes i les gotes d'aigua, les textures més curioses.

Són imatges fetes en un parc, per això tenen una il·luminació natural.

To

La primera imatge està feta a l'exterior, amb llum natural. Ens permet veure la imatge en la seva totalitat ja que la il·luminació és igual en tot l'espai. És una imatge suau, que transmet calidesa i tranquilitat.
En canvi, la segona imatge la he fet en una habitació tancada, amb llum artificial dirigida des de la dreta, ens permet veure clarament un costat de la cara (el que rep la llum), però l'altre costat i el fons queden foscos i no hi podem distingir gairebé res.
Aquesta imatge es mes dura, imponent, que transmet respecte i, segons com, por perquè no es veu en la seva totalitat.


Color
Tot i ser la mateixa imatge, simplement canviant-lila tonalitat s'aconsegueix transmetre sensacions molt diferents.

Aquesta primera imatge té una tonalitat càlida, ens transmet benestar i ens fa creure que ha estat feta en un dia calorós i solejat, com un dia d'estiu.

En canvi, en aquesta altre el tons blaus transmeten malestar i fred, sembla que sigui un dia d'hivern ple de núvols.

Moviment

Luminograma

Moviment suggerit

Moviment del zoom

Profunditat

En aquesta imatge he utilitzat l'enfocament selectiu; es veu d'una forma molt clara la flor que es troba molt a prop de la càmera, i el fons es veu desenfocat aportat profunditat a la imatge.

Escala

9. La dimensió

He creat aquest fotomuntatge per manifestar el meu desacord amb la quantitat de diners que té l'eglèsia, que des del meu punt de vista es malgasten, i que es podrien aprofitar i invertir en causes molt més importants que ho necessiten de veritat i que són ''ignorades''.

Art degenerat

Exposició organitzada sota el títol Entartete Kunst (Art degenerat) pel règim nazi el 1937 a la Haus der Kunst de Munic i que després viatjà a d'altres ciutat d'Alemanya i d'Àustria. La mostra tractava de ridiculitzar l'art modern i les avantguardes sota criteris racistes, intentant d'aquesta manera promocionar l'Art racial. Reunia més de 650 obres dels mestres de l'Art de finals del s.XIX i principis del s.XX.

D'una manera més amplia el règim nazi considera art degenerat les obres sorgides dels moviments com l'Expressionisme, el Dadaisme, el Surrealisme o el Cubisme. Als artistes que van ser llistats com a degenerats, els nazis van prohibir d'organitzar exposicions i de treballar.

El color

colors pigment: síntesi sustractiva       colors llum: síntesi additiva

Els colors primaris d'una síntesi són els colors secundaris de la síntesi oposada.